Al segle XVIII es va produir la revolució industrial arreu d’Europa i, per tant, Catalunya també va començar aquest procés: l’electricitat, les fàbriques, els trens, els vaixells de vapor... Poc a poc es van transformant les ciutats modernes en ciutats industrials. Les ciutats són pavimentades, amb zones més riques i més pobres: les zones riques solen tenir uns carrers amplis, nets i ben cuidats; hi viuen els més rics de la ciutat, en cases unifamiliars de dues o més plantes. En canvi, a les zones pobres, els carrers són estrets i foscos, els habitants de classe baixa solen viure en blocs de pisos alts (de més de quatre plantes) i en habitatges molt petits.
 |
| Dibuix d'una ciutat industrial del segle XVIII |
A la nit, els carrers s’il·luminen amb unes altes faroles: ja ha arribat l’electricitat i, per tant, la bombeta. En un principi, el subministrament d’aigua a través de les canonades a la ciutat era força deficient. Cap al segle XIX, l’aigua ja arribava amb canonades a quasi tots els habitatges. Els habitants, que fins ara havien estat artesans, ara treballen a les fàbriques. A més, hi ha molts pagesos que es traslladen a viure a la gran ciutat.
A continuació, es descriuen dos habitatges propis de l’Edat Contemporània:
L’habitatge dels anys 1925-1950
A principis del segle XX l’habitatge es caracteritzava per la introducció d’aparells elèctrics. Hi havia tot tipus d’habitatges: cases aïllades, cases adossades i pisos. Ja arribava l’aigua corrent a la casa, però encara no hi escalfadors d’aigua. La majoria de les cuines fan servir carbó o llenya i els aliments es poden conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar amb blocs de gel.
A l’hivern solien escalfar-se amb algun braser o estufa de llenya. Les cases solien tenir una cuina, un menjador, les habitacions i el lavabo. Sovint, solia viure una família (pare, mare i fills) a cada casa.
 |
| Cuina d'un habitatge dels anys 30 |
El gratacels (1885-2011)
L’any 1885 es va construir el primer gratacels del món: va ser a Chicago (Estats Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava construït amb acer i totxanes. A partir de llavors, es van anar construint nombrosos gratacels en diverses zones del planeta. Actualment, el gratacels més alt del món es troba a Dubai (Emirats Àrabs) i s’anomena Burk Dubai. Va ser construït l’any 2004.
Els gratacels es sostenen per uns fonaments d’acer i de formigó. En aquests edificis hi ha oficines, botigues, cinemes, hotels... tota mena de serveis. També hi ha gratacels que són residencials, és a dir, hi ha gratacels formats per pisos on hi viuen famílies de tota mena. Tenen conductes d’aire condicionat (fred i calent), conductes d’aigua corrent (també, freda i calenta), conductes de gas i tot tipus d’aparells elèctrics i electrònics (ordinadors, televisors, làmpades, ascensors...).
 |
| Dibuix d'un gratacel |
 |
| Esquema dels edificis més alts dels món |
