Durant aquesta època es van formar moltes ciutats noves. Les ciutats ja no estaven emmurallades i solien estar formades per edificis de dos o tres pisos. Hi ha alguns espais públics com la plaça i la catedral. A més, els reis i els comtes ja no vivien en castells, sinó en grans palaus amb immensos jardins. Per primer cop hi havia l’ajuntament, que posava ordre a la gran ciutat.
Continuaven havent els artesans: sastres, barretaires, alquimistes, armers... A més, van aparèixer els primers hostals i bancs. La ciutat moderna tenia uns carrers més amplis i il·luminats que la mitjana.
Tot i que cada vegada hi havia més persones que es traslladaven del camp a la ciutat, a Catalunya hi va haver un tipus d’habitatge que va esdevenir el símbol del camp català: la Masia.
La masia dels segles XVI - XVIII
Les masies de l’Edat Moderna estaven construïdes de pedra, amb unes grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, feta de teules. Les masies es repartien al llarg del territori de Catalunya.
Eren unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos d’alçada. Al pis de sota s’hi guardava el bestiar. En aquest pis també hi havia les cambres comunes: un ampli menjador, amb una gran taula i bancs per menjar, una cuina amb una llar de foc que servia per cuinar i, a la vegada, per escalfar la casa. A la planta de dalt hi havia els dormitoris. El motiu que els dormitoris estiguessin a sobre era perquè, quan feia fred, els pagesos s’escalfaven amb la calor que pujava del bestiar (que estava a la planta de sota) i amb la llar de foc. Per il·luminar-se feien servir unes làmpades d’oli.
A les masies solien viure grans famílies: els avis, els pares i els fills, tots a la mateixa casa.
